355 milles és la distància que ens separa just ara a les 19:25 UTC el Lucky de l’Illa de Santa Lucia. Per primera vegada des de fa molts dies podem dir que, si tot va bé, arribarem “demà passat”. La distància és encara molt gran però després de 18 dies de navegació i de 2.850 milles nàutiques recorregudes tenim tots la sensació que ho tenim a tocar.

La nit, a pesar d’algun grop que ens ha afectat, ha estat força bona si la comparem amb les nits dels dies anteriors. Això vol dir que els que no estaven de guàrdia han pogut dormir amb una certa tranquil·litat. 

Continuem, tal com us explicàvem ahir, amb els alisis ben establerts. Tenim els preuats vents portants de 18-20 nusos que ens fan navegar entre els 6 i els 9 nusos de manera constant a rumb 275 graus directes al destí. Des de fa més d’un dia no hem fet ni una sola trabujada, continuem amb el gènova atangonat i l’única maniobra que fem de tant en tant és la de posar o treure algun ris. Durant tot el matí hem tingut la típica onada atlàntica llarga de popa de 3 metres però que ara a la tarda ha baixat a 2 metres.

Pel que fa al temps tenim sol a estones i núvols però sense pluja. En aquestes condicions el dia passa escoltant música, llegint, interpretant els partes meteorològics, parant el sol, escrivint, fent les feines rutinàries de manteniment, etc.

També, aquest mar de popa es una bona ocasió per practicar  portar el veler a la roda. Amb els grops d’aquestes passades nits , en Trespins ens han ensenyat la necessitat de fer-ho davant la ràpida pujada de vent que comporten.

 Com que avui és dijous en Pep ha preparat un arròs de llampuga excel·lent. Però la sorpresa han estat les postres. Fèia dies que ens deia després de cada àpat, no us vindria bé un gelat? Doncs resulta que a Mindelo en va comprar un i el va amagar al fons del congelador. Després de confessar que ha estat a punt de caure en les temptacions de menjar-se’l durant alguna nit de guàrdia, avui ens l’ha tret, després de 1.800 milles, a les postres. Hem fet festa major que hem acabat amb un bon cafè i el rom que ens va portar a Borrassà en Sylvain el diumenge abans de marxar.

Això s’acaba. Ja tindrem ocasió de parlar-ne amb calma, però un té la sensació que encara no ha paït ni a cal·librat bé l’expeiència viscuda aquestes darreres setmanes. Per una banda sembla que fa mesos que som fora de casa, per l’altra que fa quatre dies salpàvem de Las Palmas... El que us deia, caldrà arribar, descansar, tancar els ulls i somiar. Ja ho deia el poeta Foix: “És quan dormo que hi veig clar”. Bona nit a tots i fins demà.